 |
| MAQUIS RESISTÈNCIA CATALANA ARMADA |
ELS INICIS DELS MAQUIS
Acabada la Guerra Civil Espanyola, Franco no va intentar la
reconciliació: hi va haver 450.000 exiliats, 90.000 executats durant
la guerra i 41.000 més durant la postguerra per motius ideològics.
L'origen de l'exili és la repressió, ja que a molts dels fugits
probablement els esperava la mort. Estaven desorganitzats, atès que
van marxar per salvar la vida, sense armament i poca consciència
política del que feien. Tenien molt difícil fugir a l'estranger. A
Portugal, la dictadura de Salazar els hagués lliurat a Franco i des
de 1940, a França, s'haurien trobat amb l'ocupació nazi.
A més se sumava la prohibició del català i dels símbols
catalans a tots els Països Catalans. Del gallec a Galícia. I de
l'euskera al pais Basc.
A França, una part dels antics combatents es van organitzar amb
el XIV Cos de Guerrillers Espanyols, com a continuació del XIV Cos
d'Exèrcit Guerriller que va operar durant la Guerra Civil Espanyola
per fer actes de sabotatge i represàlia en territori ocupat pels
feixistes, i col·laboraven amb la resistència francesa per assolir
els seus objectius.
Destaca l'assalt a la fàbrica de cerveses Moritz l'agost de 1944 i especialment l' invasió de la Vall d'Aran: entre el 8 i el 9 d'octubre de 1944. Quan els nazis ja retrocedien a França, 2.500 guerrillers van entrar a la vall ben equipats i amb armament pesant, sota direcció dels comunistes.
La guerrilla organitzada
Diferents guerrilles que es van formar:- El PCE, des de l'exili va promoure la creació de les Agrupacions Guerrilleres en diverses zones geogràfiques de l'estat espanyol, coordinant les accions entre elles, prenent com a model la Federación de Guerrillas de León-Galicia, la primera organització guerrillera de la postguerra, operativa des dels primers anys. La més activa fou l'Agrupación guerrillera de Levante y Aragón (AGLA), que va actuar a la zona compresa entre el sud de Terol, l'interior de Castelló i el nord de Conca.
- El Front Nacional de Catalunya al 1940, que pretenia alliberar Catalunya i que estava composada per membres d'Estat Català.
- Guerrilles anarquistes: per exemple el grup de Joves llibertaris.
- L'Agrupació Guerrillera de Catalunya creada pel PSUC a Catalunya.
Destaca l'assalt a la fàbrica de cerveses Moritz l'agost de 1944 i especialment l' invasió de la Vall d'Aran: entre el 8 i el 9 d'octubre de 1944. Quan els nazis ja retrocedien a França, 2.500 guerrillers van entrar a la vall ben equipats i amb armament pesant, sota direcció dels comunistes.
Els guerrillers van realitzar
centenars d'accions, però sovint molts dels combatents
antifranquistes eren detinguts i executats sense judici per la
Guàrdia Civil allà on havien estat descoberts, encara que es
rendissin i haguessin lliurat les armes. Per això, sabedors de la
sort que els esperava en caure en mans dels falangistes, preferien
lluitar fins a la mort.
Entre els maquis més coneguts dels Països Catalans destaquen els
noms de Francesc Sabaté, anomenat Quico Sabaté (1915-1960),
Josep Lluís i Facerias (1920-1957), Marcel·lí Massana (1918-1981),
Ramon Vila i Capdevila, anomenat Caracremada, (1908-1963) i
Teresa Pla Meseguer, anomenada La Pastora i Florencio,
(1917-2004).
