RESISTÈNCIA ARMADA O MAQUIS

MAQUIS RESISTÈNCIA CATALANA ARMADA

ELS INICIS DELS MAQUIS

Acabada la Guerra Civil Espanyola, Franco no va intentar la reconciliació: hi va haver 450.000 exiliats, 90.000 executats durant la guerra i 41.000 més durant la postguerra per motius ideològics. L'origen de l'exili és la repressió, ja que a molts dels fugits probablement els esperava la mort. Estaven desorganitzats, atès que van marxar per salvar la vida, sense armament i poca consciència política del que feien. Tenien molt difícil fugir a l'estranger. A Portugal, la dictadura de Salazar els hagués lliurat a Franco i des de 1940, a França, s'haurien trobat amb l'ocupació nazi.

A més se sumava la prohibició del català i dels símbols catalans a tots els Països Catalans. Del gallec a Galícia. I de l'euskera al pais Basc.

A França, una part dels antics combatents es van organitzar amb el XIV Cos de Guerrillers Espanyols, com a continuació del XIV Cos d'Exèrcit Guerriller que va operar durant la Guerra Civil Espanyola per fer actes de sabotatge i represàlia en territori ocupat pels feixistes, i col·laboraven amb la resistència francesa per assolir els seus objectius.

La guerrilla organitzada

Diferents guerrilles que es van formar:

• El PCE, des de l'exili va promoure la creació de les Agrupacions Guerrilleres en diverses zones geogràfiques de l'estat espanyol, coordinant les accions entre elles, prenent com a model la Federación de Guerrillas de León-Galicia, la primera organització guerrillera de la postguerra, operativa des dels primers anys. La més activa fou l'Agrupación guerrillera de Levante y Aragón (AGLA), que va actuar a la zona compresa entre el sud de Terol, l'interior de Castelló i el nord de Conca.
• El Front Nacional de Catalunya al 1940, que pretenia alliberar Catalunya i que estava composada per membres d'Estat Català.
• Guerrilles anarquistes: per exemple el grup de Joves llibertaris.
• L'Agrupació Guerrillera de Catalunya creada pel PSUC a Catalunya.

A partir de l'estiu del 1944, quan s'alliberà França de les forces alemanyes, s'intensifiquen les accions dels maquis a Catalunya.
Destaca l'assalt a la fàbrica de cerveses Moritz l'agost de 1944 i especialment l' invasió de la Vall d'Aran: entre el 8 i el 9 d'octubre de 1944. Quan els nazis ja retrocedien a França, 2.500 guerrillers van entrar a la vall ben equipats i amb armament pesant, sota direcció dels comunistes.

Els guerrillers van realitzar centenars d'accions, però sovint molts dels combatents antifranquistes eren detinguts i executats sense judici per la Guàrdia Civil allà on havien estat descoberts, encara que es rendissin i haguessin lliurat les armes. Per això, sabedors de la sort que els esperava en caure en mans dels falangistes, preferien lluitar fins a la mort.

Entre els maquis més coneguts dels Països Catalans destaquen els noms de Francesc Sabaté, anomenat Quico Sabaté (1915-1960), Josep Lluís i Facerias (1920-1957), Marcel·lí Massana (1918-1981), Ramon Vila i Capdevila, anomenat Caracremada, (1908-1963) i Teresa Pla Meseguer, anomenada La Pastora i Florencio, (1917-2004).