EXILI LLEIDATÀ ACABADA LA GUERRA CIVIL

SEU VELLA DESTRUIDA PER BOMBES FRANQUISTES 

23 de Desemebre del 1938. La guerra està perduda. L'exèrcit desfet  després de la derrota de l'Ebre. La República, la Generalitat, la Democràcia i la llibertat tenen les hores comptades . Tot i els intents de la premsa i la ràdio per aixecar la moral, la majoria de la població ja només espera l'arribada dels franquistes. Paral·lelament, comença l'exili més traumàtic de la nostra història.

A partir del 1939, França, Anglaterra, Mèxic, o Xile es van convertir en algunes de les llars d'acollida de milers d'exiliats republicans. Molts eren professionals que van haver de tornar a guanyar-se el prestigi. La seva história és plena de vides etroncades i sentiments d'enyorança compartits, però també d'anècdotes i vivènces fruit d'un intercambi cultural irrepetible.

L'ESCLAT DEL CONFLICTE MUNDIAL PERPETUÀ LA TRAGÈDIA DE L'EXILI

Milers de republicans van ser forçats a agafar pic i la pala a les companyies de treballadors franceses. D'altres van pendre les armes per combatre en tots els fronts de la Segona Guerra Mundial, a Europa, Rússia, Líbia, o Crimea. Nou mil lluitadors resistents, dels quals una cinquantena part eren catalans, van anar a parar en camps de concentració alemanys.

La guerra havia acabat a Catalunya, i es va produir un exili massiu. De finals de gener fins al 10 de febrer de 1939 van passar la
frontera de França 353.000 persones, 180.000 de les quals soldats (més
10.000 ferits); la resta era personal civil, 68.000 infants, 64.000 dones, 11.000
homes adults, 9.000 ancians, i 11.000 no registrats.


Els catalans es van repartir per tot el món, això va ajudar a la cultura catalana
arribar a molts indrets del planeta.