Durant la
guerra civil espanyola (juliol 1936-abril 1939), Catalunya, amb el
govern autònom de la Generalitat al capdavant, va romandre fidel a
la República.
El 19 de
juliol de 1936 va tenir lloc l'aixecament militar a Barcelona, com
s'havia fet, amb sort diversa, en molts altres indrets de l'Estat el
dia anterior. També com en d'altres llocs, la sublevació va
fracassar. El fracàs del cop militar a Catalunya fou degut a la
resistència tant de les forces oficials de la Generalitat, com de
les milícies populars.
Foren
aquestes darreres, controlades per la CNT-FAI, les que van organitzar
la resistència, creant (21 juliol 1936) el Comitè Central de
Milícies Antifeixistes de Catalunya. Durant uns mesos, el poder real
de Catalunya estava en mans d'aquest Comitè, l'acció del qual va
desbordar les institucions republicanes.
De seguida,
la CNT-FAI va iniciar un procés revolucionari de caire socialista,
que va tenir la màxima expressió en les col.lectivitzacions
d'empreses. La Generalitat, tan bon punt va poder controlar la
situació (setembre 1936), va regularitzar les col.lectivitzacions
amb el Decret del 24 d'octubre de 1936.
La divisió
entre anarquistes de la CNT-FAI i trotskistes del POUM , partidaris
de la revolució, i la resta dels partits (sobretot ERC, PSUC, UGT i
Estat Català), defensors de prioritzar la guerra, esclatà
violentament pel maig del 1937 a Barcelona.
Durant la
guerra civil espanyola (juliol 1936-abril 1939), Catalunya, amb el
govern autònom de la Generalitat al capdavant, va romandre fidel a
la República.
El 19 de
juliol de 1936 va tenir lloc l'aixecament militar a Barcelona, com
s'havia fet, amb sort diversa, en molts altres indrets de l'Estat el
dia anterior. També com en d'altres llocs, la sublevació va
fracassar. El fracàs del cop militar a Catalunya fou degut a la
resistència tant de les forces oficials de la Generalitat, com de
les milícies populars.
Foren
aquestes darreres, controlades per la CNT-FAI, les que van organitzar
la resistència, creant (21 juliol 1936) el Comitè Central de
Milícies Antifeixistes de Catalunya. Durant uns mesos, el poder real
de Catalunya estava en mans d'aquest Comitè, l'acció del qual va
desbordar les institucions republicanes.
De seguida,
la CNT-FAI va iniciar un procés revolucionari de caire socialista,
que va tenir la màxima expressió en les col.lectivitzacions
d'empreses. La Generalitat, tan bon punt va poder controlar la
situació (setembre 1936), va regularitzar les col.lectivitzacions
amb el Decret del 24 d'octubre de 1936.
La divisió
entre anarquistes de la CNT-FAI i trotskistes del POUM , partidaris
de la revolució, i la resta dels partits (sobretot ERC, PSUC, UGT i
Estat Català), defensors de prioritzar la guerra, esclatà
violentament pel maig del 1937 a Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada